dimarts, 17 de juny de 2008

Mataró-Lourdes-Mataró

El passat dissabte dia 7 vam fer la primera, i esperem que senti precedent, sortida motera –Sam, Albert i jo- amb un objectiu ben clar. Lourdes.
La ruta ens portaris fins a Lleida, Barbastre, Aínsa, el Col du Aspin, el Tourmalet i finalment, Lourdes. La tornada la vam fer per Lannemezan, Foix, Puymorens, Puigcerdà i C-16! 1000 km en menys de 36 hores!


Ver mapa más grande

La sortida va estar marcada pels regals, i per la customització de la moto d’en Sam, una VN 900. Que, va decidir afegir un company de viatge més, posant-se un drac al frontal de la moto.

Els regals van ser una samarreta de record de la sortida per part de l’Albert i uns condons (inútils per ara) de part d’en Sam.
Aquests fets em deixaven amb l’obligació moral de convidar a esmorzar a la nostra primera parada, que va ser a Cervera.
Allà vam repostar per primera vegada, a partir d’aquí perdria el compte, ja que la senyore Harley de l’albert, a més de no tenir indicador de quants litres dus, s’assedega fàcilment...cada 150-180 km aproximadament!!

Després d'esmorzar a Cervera vam fer ruta fins a Aínsa, on vam parar a dinar. En Sam ens va fer sortir els colors amb els seus enamoraments -de fe la fotògrafa ens la vam mirar tots- i els seus comentaris calents sobre quant m'agradava el color de pell del cambrer, jejeje

Des d'aquí vam enfilar cap al nord, cap a França, vam atravessar la frontera per Bielsa, i vam haver d'aturar-nos per protegir-nos del fred. Des d'aquest punt, la carretera era molt més estreta i perillosa, havíem d'intentar no atropellar ovelles!
La pujada al Col d'Aspin va ser preciosa, vam veure vistes magnífiques dels Pirineus i de la vall francesa. Llàstima que en coronar el port en fes un xàfec dels bons.

El Tourmalet és un mite, un mite ciclista. Ara sabem el perquè. La carretera està mal asfaltada, els peralts no existeixen, es estreta i no té cap tipus de protecció, a sobre vam trobar boira, pluja i neu! La baixada la vam haver de fer amb marxes mooolts curtes.


Això sí, pels ciclistes ha de ser un autèntic infern, amb un desnivell constant del 8% i del 9% durant 20 km...





Al vespre vam plantar la tenda, i alguna cosa més, a Luz-St.Saveur, un poblet amb força encant, vam sopar una merescuda calzona i vaig intentar descobrir com collons es juga BÉ al dòmino, però no van tenir compassió de mí, ni tan sols estant despistats amb cambreres tetudes o converses femenines!


L'endemà ens vam dirigir a Lourdes, on ens va sobtar bastant l'afluència de gent i les intencions de la gent. No sabem si seren aigües miraculoses, però Lourdes és impactant.


La tornada, més tranquila, només va tenir un esdeveniment a destacar. Vam ser capaços de col·lapsar per complet un peatge francès...


A reveure!